Veure algú que estimes passar-ho malament genera una sensació d’impotència molt real. Volem “arreglar” el problema, donar el consell perfecte o treure aquesta persona del sotrac per art de màgia. Tanmateix, en psicologia sabem que donar suport no és resoldre, sinó acompanyar.
A vegades, per por a ficar la pota o a dir alguna cosa inadequada, acabem distanciant-nos o caient en el positivisme tòxic (“vinga, anima’t, que no n’hi ha per tant”). A Minday, com a especialistes en psicologia clínica online, veiem cada dia com un bon sistema de suport pot ser el pont definitiu cap a la recuperació, però també com saber quan aquest suport s’ha de professionalitzar.
Què significa realment “ser-hi”?
Donar suport a un amic no requereix que tinguis un màster en salut mental. Requereix presència conscient. No es tracta de donar lliçons de vida, sinó de validar el que l’altre sent. Si el teu amic està passant per un dol, una ruptura, un problema laboral o un símptoma d’ansietat, el primer que ha de sentir és que la seva emoció té espai i no és jutjada.Estratègies pràctiques per ajudar un amic
Si no saps per on començar, aquí et deixem les pautes que més recomanem en consulta:- Practica l’escolta activa A vegades el millor “consell” és el silenci que permet a l’altre desfogar-se. No interrompis per explicar la teva pròpia història (“a mi em va passar el mateix…”). Utilitza frases de validació: “Entenc que et sentis així”, “És normal que això et faci mal”.
- Ofereix ajuda concreta, no genèrica Dir “avisa’m si necessites alguna cosa” posa la càrrega de demanar ajuda en la persona que està esgotada. És millor proposar: “¿Et ve de gust que et porti el sopar avui?”, “¿Si vols, t’acompanyo a fer un passeig curt encara que no parlem?”, “¿Vols que t’ajudi a buscar informació sobre teràpia online?”.
- Evita les frases fetes Frases com “tot passa per alguna cosa” o “has de ser fort” solen invalidar el dolor. És preferible dir: “No sé què dir-te ara mateix, però soc aquí amb tu”. L’honestedat crea més connexió que un eslògan motivacional.
- No et converteixis en el seu terapeuta Aquest és l’error més comú. El teu rol és ser amic o amiga. Si intentes analitzar els seus traumes o diagnosticar-lo, la relació es desequilibra. A més, això pot generar-te un desgast emocional (burnout del cuidador) que no et correspon.